«Des del torn a la destral,des de la ploma fins al didal;des del pic fins al martell,des de l’aixada fins al pinzell,coneixen l’home i la raóque dia a dia es fa silenci dins la por,i el diner compra la dansa dels mots.I el nostre crit fet cançó,que no es perd en la dansa dels mots,és silenci,i el nostre crit fet cançóseguirà pas a pas el camí de l’home.»Petonet dolç :¬)**
Saps, dolça…Vaig anar a l’estrena del «licor d’herba bona» a Girona…quan pujava a veure les meves amigues… Crec que en parlo a les cambres…Un petonet petit i dolç, nina :¬)**
… i jo recordo quan els feiem venir a Caldes a tocar, i sopàvem junts al cafè de Cal Rosset…m’encantava la veu d’en Joan Crossas, l’hauria fet parlar tota la nit només per a sentir-lo ran d’orella… la veu….ara, saps?, l’escolten els meus fills, a tot drap al menjador de casa, que em sembla que debem ser la única casa al país que encara els escolta…. ni ells, segurament…i a mi, m’amara de records i de tendresa…petonets dolços, un cabasset*****!
Doncs ja serem dos…Ens posem d’acord i tu des de Caldes i jo des de Sabadell… i quedem a… Polinya!, per no perdre el efecte Stereo…Un petonet dolç, petit, suau… fent camí;¬)*
mmm…el que m’agrada de Polinyà son aquells camps ondulants, talment llençols estesos, que tenen a la banda de Sentmenat… segur que per allà la música hi llisca suau, sí…=;**)
«Des del torn a la destral,des de la ploma fins al didal;des del pic fins al martell,des de l’aixada fins al pinzell,coneixen l’home i la raóque dia a dia es fa silenci dins la por,i el diner compra la dansa dels mots.I el nostre crit fet cançó,que no es perd en la dansa dels mots,és silenci,i el nostre crit fet cançóseguirà pas a pas el camí de l’home.»Petonet dolç :¬)**
uhóoooooooooooooo,tu sí que me entiendes…. un somrís=;)
Petons!!!!!!!
Saps, dolça…Vaig anar a l’estrena del «licor d’herba bona» a Girona…quan pujava a veure les meves amigues… Crec que en parlo a les cambres…Un petonet petit i dolç, nina :¬)**
… i jo recordo quan els feiem venir a Caldes a tocar, i sopàvem junts al cafè de Cal Rosset…m’encantava la veu d’en Joan Crossas, l’hauria fet parlar tota la nit només per a sentir-lo ran d’orella… la veu….ara, saps?, l’escolten els meus fills, a tot drap al menjador de casa, que em sembla que debem ser la única casa al país que encara els escolta…. ni ells, segurament…i a mi, m’amara de records i de tendresa…petonets dolços, un cabasset*****!
Doncs ja serem dos…Ens posem d’acord i tu des de Caldes i jo des de Sabadell… i quedem a… Polinya!, per no perdre el efecte Stereo…Un petonet dolç, petit, suau… fent camí;¬)*
mmm…el que m’agrada de Polinyà son aquells camps ondulants, talment llençols estesos, que tenen a la banda de Sentmenat… segur que per allà la música hi llisca suau, sí…=;**)
Un bloc molt bonic
… Obrir traça és això… =:)
Bonics els mots, bonica la foto!
de vegades ser el primer representa solitud i silenci
Remei, que avui t’eclipses! 🙂
un trànsit esperat,de la lluna d’aquari a la de piscis,i en vermell!!=;)http://shadowandsubstance.com/