Se’ns ha endut el vent,
el vent dels despropòsits
carregat de milers d’instants incòmodes que no fan un tot,
però el desfàn,
i ens deixa nus, desconcertats, sols,
les branques eixutes al límit de la flexibilitat
ni escriure…..
Se’ns ha endut el vent,
el vent dels despropòsits
carregat de milers d’instants incòmodes que no fan un tot,
però el desfàn,
i ens deixa nus, desconcertats, sols,
les branques eixutes al límit de la flexibilitat
ni escriure…..
Vindran vents de llevant i pluges… i tot allò que ara és sec, serà humit i tendre… una abraçada tendre, bonica :***
… i si aconseguim sobreviure-hi, en sortirem reforça-desgràcies, elur,per l’escalforeta tendre del teu solet!!=;)
L’escalfor del cor es la llum que ilumina el camí. No importa si fa vent o ens sentim com infants perduts. La mare Terra sempre ens cuida i acarona; el pare Cel ha penjat mil.lions d’estels que ens guien cap a casa. El Sol joganer pica l’ullet i l’Esperança floreix com els ametllers. I darrera l’Esperança, l’Alegría despentinada com una nina entremeliada comença a fer tombarelles.El cor dança amb l’Alegría el tango de la Vida. Quina parella!!Petonets,Rosa
que bonic, Rosa…L’escalfor del cor es la llum que ilumina el camí… és aquella mateixa imatge del llumet que titil·la dins teu, ara potent, ara més tènue, però sempre present perquè és la pròpia essència….mil llunes per a tu!!=;)
Jo també espero el llevant…