Estic bé….
(potser una mica…. desorientada?)
Dia rere dia, vaig acumulant nits buides, petits clics que em desperten cada hora, foscor cristal·litzada, silenci espès…. no puc dormir, no dormo, i no és el pensament que em desperta… se m’acaba la son de cop, i resto estirada en l’obscuritat només amb el sentiment de desconcert, sense enfilar cap idea, només sentint-me, desconcertada, en el desconcert…
I és clar, llavors els dies son físicament esgotadors, d’un cansament infinit i xafogós…. per contra però, he recuperat una lucidesa mental esmolada com en els millors temps, soluciono amb un somrís i un plas sense gaires cabòries, organitzo, dirigeixo, esvaloto, amb el poder de la creativitat, plantada l’autoritat com alguna cosa natural que flueix sense esforç…. l’essència de lluna
Avui la lluna és plena, i és meva…
se m’acut que una llàgrima de lluna seria preciosa… líquida i transparent, salada, un puntet agra, fluida com la mel
Potser em convindria plorar…
d’un moviment ràpid, he tancat els dimonis a dins i miro cap a un altre cantó esperant que callin, fent el distret a tot el dolor que se m’ha solidificat a l’ànima, con el magma d’un volcà, primer calent, vermell intens fosforescent, i ara gris i empedreït…
No em permeto pensar,
perquè llavors no ho entenc, i m’invento mil narracions fantàstiques, i recordo mil moments bonics, i enyoro el mar, i un somrís, i una paraula, i una abraçada….
no, decididament no vull pensar….
perquè quan ho faig ho rebato tot amb un esperit guerrer de contradicció… com quan tu dius que tot tornarà al seu lloc, i jo penso que aquest “el seu lloc”… quin deu ser? on he de tornar?
Necessito activitat,
de nou trenta mil històries en paral·lel que m’ocupin el temps i el cap…. aquest matí he proposat un nou projecte: “Curs interactiu i multimèdia per a adolescents: Posar coses al rentaplats és fàcil” (i tindrà una segona part: “El lloc dels mitjons bruts no és el sofà, posar coses a la roba bruta és fàcil” ;o) … tot i que el meu fill em deia que no s’apuntaria ningú, i jo li deia que és que es tracta de cursos obligatoris!!
mmmm…. jo hauré de seguir el nou curs: “L’equilibri, aquest gran desconegut”
I així passen els dies, i la vida segueix… i ens fem grans……
I jo em pregunto:
i mentre passa tot això, no podríem ser feliços i prou…?
Del far de S’Arnella, a Port de la Selva, el meu far….Si tanco els ulls,si confio…..el mar….captar-ne l’essència en la imatge perfecta d’un far,d’un cel, d’un blau…deixar que la salabror s’enganxi a la pell, tancar els ulls, confiar….i trobar el nord…. o crear-lo!!si tanco els ulls,si confio….sóc mar…a voltes fosc i fons, ombrívol,a estones lluent sota el sol, mil guspires plata sobre el blau radiant,o escuma ferotge, o tempesta violenta,onada flonjasóc veler,navegant sense brúixola, capità apassionat, minúscula taca blanca a mercè del blau…i sóc far…si tanco els ulls,si confio,puc veure la guspira d’una llampada potent,ben endins,el magma de la pròpia essènciaapuntant, diàfan, el meu nord
Rosa de AlejandríaRosa de Alejandría, rosa amarilla. Alejarme quiero. Adentrarme en el silencio.Alejarme quiero de esta vida que yo vivo sin convencimiento.Y adentrarme en el tiempo de las luces, barros vivos encendidos por la manos del misterioso alfarero. Alejarme quiero. Adentrarme en el silencio. Caminar sereno. Abandonar esta senda. Alejarme quiero. Andar en los atrojes con las golondrinas de azuladas plumas. Convertirme en caja de medir fanegas, arrobas, celemines; ser trigo en las eras, nunca polvo en las aceras. Rosa de Alejandría, rosa amarilla. Hoy has de ser mi guía, la luz que brilla. Faro de mediodía, rosa sencilla. Rosa de Alejandría, rosa amarilla. Con las flores de un campo encendido como un San Francisco entre jarales vivos de lagartos, vivo. De quimeras me alimento, con simplezas me contento. Mozas de risueño gesto en calma me encuentran como a un Góngora perfecto, perviviendo lejos del bullicio, con mi rosa amarilla, con mi rosa de los precipicios. Alejarme quiero. Adentrarme en el silencio.Alejarme quiero. Abandonar esta senda. Alejarme quiero. Rosa de Alejandría, rosa amarilla. Hoy has de ser mi guía, rumbo entre islas.Faro de mediodía, rosa sencilla. Rosa de Alejandría, rosa amarilla. Manolo GarcíaEscoltar cançó aquí.
Em sembla que l’enllaç ha passat de mi com de la mmmmm…És aquest:http://es.youtube.com/watch?v=k5ikTNUQMUoSee you!Xavi