eixutes les paraules,
-si t’acostes massa, una dona com un esbarzer-
passejo la solitud embafada de silenci
i a força d’escanyar mots, els oblido
eixutes les paraules,
-si t’acostes massa, una dona com un esbarzer-
passejo la solitud embafada de silenci
i a força d’escanyar mots, els oblido
.
Doncs no els escanyis, hi ha paraules i pensaments que no convé oblidar.
Ni escanyar-los ni oblidar-los… precisament el que has de fer és el que has fet… escriure’ls.
Transformes la solitud i els esbarzers en bellesa-
Mol ben expressat… ens fas sentir allò que dius
Incisiu i clar! M’arriba directa! No et sabia poeta 😉
m’agrada el que dieu,
i el vostre batec tan proper!!
i jo tampoc no, no em sé poeta… 🙂