“Que siguis molt feliç =;)”, deia la nota……
Ha saltat de la pàgina 50 (més o menys) del llibre que em vas deixar, mentre jo llegia els capítols del final (sobre preparació i tipologia d’examens), congelada devant de l’edifici on al cap d’una hora tindria reunió (la mania d’anar sempre amb massa temps)
Anava plegadeta; l’he recollit de terra sense treure’m els guants, els dits encarcarats….. gairebé m’ha fet plorar ;’)
i fet i fet, potser no era ni per a mi…..
aquesta nota és per a tothom
…qui no voldria trobar una nota així, per sorpresa, de tant en tant…Fes cas al seu missatge, nina, en la mida del possible.Un petonet dolç i una abraçada llarga…;¬)*
Ai… com em fas patir, Hypatia…Un petó enorme…
I tant que era per a tu! No hi ha ningú més que dibuixi els somriures com tu!!Una abraçada, bonica i sigues molt feliç!!;-)***
ostres….no us imagineu com m’acompanyen els vostres comentaris….us envio un somrís, avui sí, el primer des de fa… buuuffsss!!!i la lluna=;)
i per cert,us heu fixat aquests dies en la triple conjunció lluna-venus-júpiter a la posta? espectacular!!=;)
Genial. El millor préstec és un llibre, però en aquest cas encara s’ha superat. Que se’t faci realitat. Una abraçada.