Travessa nocturna: Centelles – El cerdà de la Garga – Sant Pere de Bertí – Els cingles de Bertí – Sant Miquel del Fai – El Cim d’Àligues – Sant Feliu – Les Elies – Caldes (organitzada pel CECMO)
No sé quan vaig decidir anar-hi (de fet, no sé ni si vaig decidir anar-hi), però allà em teníeu, motxilla a l’esquena, calçada amb les botes verd-grog d’anar a fer el cabra, vorejant els cingles a la llum de la posta.
Caminàvem un pèl massa ràpid per a mi (com sempre amb aquesta colla, que tinc la sensació que ells caminem i jo, en canvi, he d’anar fent saltironets en una mena de trot nerviós per abastar-los). I les pujades…. quan no aconsegueixo fer entrar prou aire pel ritme que duem i m’alenteixo…. sóc diesel, jo, ho reconec.
Però l’ambient era distès, converses de companyonia ací i allà, una broma, una foto del ramat que ens creuem, el mirador, parada i plàtan, sotabosc i natura.
De normal, camino concentrada: en l’esforç que faig, o en els sons del capvespre, o en el camí i com hi encaixen les botes entre les pedres, o en cabòries, o en projectes…. Ara i adés, faig una previsió de tres passes al camí i aixeco el cap per mirar el paisatge….
Just sortíem dels Cingles de Bertí enfilant cap a Sant Miquel quan….. uuuuauuuuuu
El Vallès, les llumetes titil•lants de la plana sota un cel a penes blau. I t’atures, la bellesa colpidora que t’entra a rauxa pels sentits….
Encara amb el somrís ballant a les ninetes, fas dues passes més (bé, o tres, o tres-centes), i llavors una nova meravella, aquesta sí, tota meva: la lluna taronja enfilant-se de puntetes dins la nit.
A l’altre extrem del cel encara, la conjunció de Venus amb Saturn (que no surt a les fotos)
Vaig perdre’m en el moment, lluny i a tot arreu, les meves llunes i totes les llunes que estimo…. volar
Només per aquell espectacle colpidor, per aquell moment de flow, ja valdria la pena haver sortit, el genolls cruixits de l’endemà, la marca a l’omòplat de la motxilla ferotge, el suc de préssec que empudega encara la bossa, la son d’avui….
Una lluna taronja conquerint el blau fosc intens de totes les nits.
