ahir, un breu instant, vaig tenir la certesa que ho aconseguiria… i aquest raig de llum, incisiu, primíssim, fugisser, tenia tota la potència d’una lluna plena.
.
ahir, un breu instant, vaig tenir la certesa que ho aconseguiria… i aquest raig de llum, incisiu, primíssim, fugisser, tenia tota la potència d’una lluna plena.
.
Amb la potència d’una lluna plena és tenir molta certesa!
no sé, XeXu,
entrava directe al moll, només va durar un instant….
Hi ha moments únics i inesborrables, no el perdis encara que durés poc.
oi? 🙂
i la força que donen!!