Quan el paisatge ho té tot,
tot el que voldries i, mirant-lo, no hi afegiries ni un detall més….

aquell moment precís en que la vida roda suau sense sotracs, i et sorprèn i et complau sense haver-t’ho deixat endevinar…

I no ho entens,

perquè el paper de l’obra semblava que apuntava diferent,
però sents que ets capaç de somriure, i de sentir sense fer preguntes,
de viure i prou, i ser feliç……