aquestes escapades a Girona per dinar amb ell tenen sempre un no se què de dolenteria, trobades preservades i esgarrapades al dia a dia, un ull calm al centre de la tempesta, dues hores de la complicitat més absoluta, talment fóssim la mateixa matèria, continuïtat l’un de l’altre….
.
De sobte m’han sortit quatre posts teus de cop, no sé si voluntàriament o és que això no funciona massa bé. El que sí que sembla que funciona força bé és la teva vida!
bé, vaig fer una actualització d’estiu al bloc, un cop acabada la voràgine del curs, i per això presenta més d’una entrada alhora… 😉
i sí, la vida funciona sempre, a vegades bé i d’altres no tant, i a vegades ho ensenyes i d’altres prefereixes guardar-t’ho…. vida, en definitiva!!