avui sopem a casa, la mare flipa, demanem 10 pizzes al passodecuinar (per l’internet, ho demaneu? i ja ho pagueu?), xafarranxo al menjador movent i ampliant la taula grossa fins a creuar-la entre butaques, la tauleta baixa arraconada, cadires del pati per completar els seients, els nois (que avui han vingut tots) fent gresca, begudes amb gots de festa de colors, pizzes bigarrades que es comparteixen alegrement, i llavors negociació per anar a buscar gelats, gustos barrejats i estranys, tarrines per a tots, i riures i converses i animalades, i ella allà al mig, menuda, amb el seu pentinat de perruqueria i el seu sonotone escoltant els nois que parlen de programació i de viatges estranys….
.
Nous temps, noves maneres de fer. Ens hi hem de saber adaptar o estem en fora de joc.
a nosaltres no ens costa adaptar-nos, forma part de la nostra quotidianitat; la mare en canvi venia d’un altre planeta… i encantada!! 😉
Quan nosaltres arribem a aquesta edat ens passarà el mateix! ))
segurament!! 😉
i ja m’agradaria integrar-ho amb la curiositat i la integració que hi posa la mare….
Hi ha persones grans que són un exemple constant.
És un tresor estar a prop d’elles.
la veritat és que, tota una vida discreta darrera el pare, ara ens sorprèn la força que treu…. allò de l’estiu al fons 😉