m’ets mar

m’escriu, concís, el mar sempre em recorda a tu, em diu, amb una icona d’un petó i una fotografia d’un poblet de costa, nit, el mar negre embravit amb onades de cresta blanca llepant dòcil les primeres cases…

és ell, i tot i que el conec des de les entranyes, m’agafa per sorpresa…. tot el que significa, el que transmet…. em desfaig

.