el silenci és el que dona sentit als mots, a les paraules, a les frases…
el silenci és la carícia que ens xopa i ens fa fruir d’un bes, d’un cos, d’una pell…
el silenci no te perquè ser el buit, com el negre no és l’absència, sinó allò que dona relleu a d’altres colors…
el silenci és la mirada… i, perquè no, l’amor, el desig, el sexe…
oh, barbollaire,
unes paraules precioses, les teves, donant una altra dimensió al silenci, més plena, més madura, més serena…. més desitjable fins i tot!! 🙂
i sí, n’hem parlat moltes altres vegades, del silenci, XeXu, tens raó
aquesta frase se’m formulava arrel de palpar, dens, el poder d’aquest silenci, o el poder d’usar-lo…. el silencis diuen coses, sí, però quan en una interacció no hi poses paraules, els altres no interpreten els silencis, sinó que les inventen (les paraules) per a tu: fan esbossos…
el silenci és el que dona sentit als mots, a les paraules, a les frases…
el silenci és la carícia que ens xopa i ens fa fruir d’un bes, d’un cos, d’una pell…
el silenci no te perquè ser el buit, com el negre no és l’absència, sinó allò que dona relleu a d’altres colors…
el silenci és la mirada… i, perquè no, l’amor, el desig, el sexe…
fins i tot tu i jo… ;¬)
petonet dolç nina
El silenci, ja ho hem dit altres vegades, s’ha de saber fer servir bé. De vegades diu massa coses.
oh, barbollaire,
unes paraules precioses, les teves, donant una altra dimensió al silenci, més plena, més madura, més serena…. més desitjable fins i tot!! 🙂
i sí, n’hem parlat moltes altres vegades, del silenci, XeXu, tens raó
aquesta frase se’m formulava arrel de palpar, dens, el poder d’aquest silenci, o el poder d’usar-lo…. el silencis diuen coses, sí, però quan en una interacció no hi poses paraules, els altres no interpreten els silencis, sinó que les inventen (les paraules) per a tu: fan esbossos…