em desperta la calor, miro l’hora per si ja és prudent que em llevi, però les quatre i poc és massa aviat
llavors dono voltes i intento no pensar que no dormo, que he dormit poc o que no puc dormir, i miro d’encarar el dia i la feina que venen
i acabo enfrontant el pensament que es presenta, que ve sol (sigui feina o no, el coVid cada vegada més proper, alguna peli que he vist, algun tema no resolt,…)
i finalment, quan l’agulla grossa ha depassat el dotze i la petita el cinc, em dono permís per llevar-me
i així cada dia, les nits a batzegades
