No l’he llegit, vagi per endavant,
però vull citar-lo aqui perquè hi he tingut una topada que m’ha remogut les aigues…. (el humors, que en diriem a casa mig en broma)

Era a l’aparador de la petita llibreria del meu poble, i jo ja en sortia després d’haver comprat uns carpesans i uns bolígrafs i d’haver revisat la parada de llibres cercant alguna lectura…. que no havia trobat (aquella mania d’esperar que els llibres em cridin!!)

El Secret em va cridar l’atenció, no pel nom, sinó per l’enquadernat, pel llibre com a objecte: petit i manejable, polit i càlid, el segell de lacre en relleu talment una reproducció veritable

  • Té -vaig pensar- les paraules ja necessiten d’un embolcall de mudar per a vendre’s…

El vaig agafar i el vaig fullejar una mica: una presentació impecable per a explicar experiències diverses en la història orientades a extreu-re’n «la recepta de la felicitat«…?

  • Un altre llibre d’autoajuda? -preguntava el Cesc, darrera la meva espatlla, simbolitzant la sensació de proliferació exagerada que se’n va fent darrerament-

El vaig tornar a la lleixa amb un mig-somrís i, d’un gest vague, el vaig esborrar també de la memòria….

Fins avui, que he connectat la xarxa i me l’he tornat a trobar… he trobat, algú que en parla en el seu bloc (de la peli, no ben bé del llibre), vegeu-ho.

En definitiva, i fent-ne una interpretació molt personal, l’essència remet a la mateixa filosofia de fons de les religions antigues (els aborígens, la cultura xinesa, els maies,…): la comunió amb la natura com a ésser de la natura, com a part integrant de les forces universals que ho connecten tot. Em quedo amb tres senzilles reflexions (i algun dia us ampliaré el com les visc):

  • Agraïr diàriament a l’Univers el que tenim/som
  • Demanar, des del cor, allò que anhelem, concentrant-hi l’energia
  • Obrir i lliurar-se a l’Univers, visualitzant els propis anhels acomplerts (llei de l’atracció)

Això.
Només que, en El Secret, l’agraïment al que tenim/som i els desitjos més interns es relacionen, invariablement, amb els diners (aiiiiiiii, la cultura ianqui)