Sovint tenim un «sense tu» a la sang, al cor, a la vida i en la mort…Sense tu, ara la nit només és nit i el sol una paella encesa… Sense tu el mar és com un gran safareig… També és veritayt que alguna vegada «sense tu» és l’estel que ens enlaira a viure…
una abraçada beeeeeeeeeeen forta Lluna-Mei! Petons!
Sovint tenim un «sense tu» a la sang, al cor, a la vida i en la mort…Sense tu, ara la nit només és nit i el sol una paella encesa… Sense tu el mar és com un gran safareig… També és veritayt que alguna vegada «sense tu» és l’estel que ens enlaira a viure…
Des del far una abraçada sencera.
onatge