A punta de nit,
una lluna embadalida que s’oblida d’il·luminar el paisatge
Tan curt i tan bonic… molt bonic, Hypatia.un somrís llunar!
Em va corprendre la imatge, i volia ensenyar-vos-la tot i que no vaig saber dir-hi el que em remou ;o))potser el mar d’aquests dies m’inspiri….un ptonet!!
Potser la lluna volia passar desapercebuda i no destorbar la tranquil.litat i sernor del paisatge. És motl discreta, ella.
… potsero potser, senzillament, és una revolta de braços caiguts =;)
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Tan curt i tan bonic… molt bonic, Hypatia.un somrís llunar!
Em va corprendre la imatge, i volia ensenyar-vos-la tot i que no vaig saber dir-hi el que em remou ;o))potser el mar d’aquests dies m’inspiri….un ptonet!!
Potser la lluna volia passar desapercebuda i no destorbar la tranquil.litat i sernor del paisatge. És motl discreta, ella.
… potsero potser, senzillament, és una revolta de braços caiguts =;)