llegia contes perquè,
a diferència de la novel·la,
el conte li permetia (li demanava) ser infidel al llibre que els contenia
com la poesia
llegia contes perquè,
a diferència de la novel·la,
el conte li permetia (li demanava) ser infidel al llibre que els contenia
com la poesia
Gràcies per aquestes paraules. Acabo de descobrir per què els relats no em diuen massa res, i la poesia encara menys. Però de novel·les, les que vulguis.
un home fidel, tu, XeXu….
🙂
Doncs a mi m’encanta ser (in)fidel a tots…
novel·les, contes, poesia,…
tot un univers de literatura per estimar!
😉
sí, mar, exactament això!!
fidels a la novel·la, a la poesia, al conte….
(in)fidels als llibres que contenen més d’una història,
per a poder aturar a cada final abans d’abordar un nou principi….
o alguna cosa així
😛
a mi m’entusiasma la infidelitat que mantinc amb els llibres de contes, i amb els de poesia, fidel com sóc amb els llibres…
L’amor ja té aquestes contradiccions de vegades…:)
Una abraçada, lluna poètica!
infidel? mmmmmmmmmmmmh!
O simplement no seguim regles, formes, maneres… que algú es va inventar com a certes i absolutes?
és això infidelitat? ;¬)
potser, simplement, és una manera distinta de veure/viure/beure els llibres, el relats, la poesia, la vida…
M’encanta la nova decoració de ca teva, nineta
Una bosseta de petonets dolços
;¬)*********
no som infidels a la literatura, no, fanal blau, oi?
sempre hi acabem tornant…. o ni en marxem mai!!
😉
a vegades penso, barbollaire,
que la única fidelitat a que jo seria fidel,
és la que em dec a mi mateixa….. 😉
m’agrada que t’agradi tot aquest blanc…. jo ara m’hi sento bé
ptonarro ;*)