… vaig tenir la meva primera moto, la Lola, que em va donar més de 3mil kilòmetres de llibertat;
vaig perdre més de quinze quilos ratificant la meva vida sense tabac;
vaig assolir el meu primer 3mil, el Mulleres, i la meva primera travessa per la Porta del Cel;
vaig abastar, entre d’altres, els cims més emblemàtics de Catalunya: la Pica, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó, i em vaig fer excursionista compulsiva compartint ascensos i marxes amb molt bones companyies;
vaig remar a l’Ebre en caiac, escampant esquitxos juganers amb d’altres navegants tant inexperts com jo mateixa;
vaig estrenyer llaços amb persones estupendes, teixint i consolidant amistats de sucre i de realitat;
vaig enfortir relacions antigues amb petits somriures de complicitat;
vaig estar mare i vaig estar filla, totes dues bones però no abnegades;
vaig mantenir i engrandir independència sense perdre espais;
vaig estimar amb bogeria i també amb generositat, vaig riure a cor que vols només pel plaer de riure, vaig plorar amb llàgrimes que alliberaven, vaig tenir por, vaig ser forta, vaig amagar-me i vaig ensenyar-me, vaig donar la ma, vaig mirar endavant i també a l’abisme, vaig alliberar els dimonis per a deixar-los marxar, em vaig desesperar i vaig trobar esperança, vaig cosir els estrips a la passió….
vaig viure intensament… i he estat genuïnament lluna
en fa només, unes poques llunes…
Ara no sé si has fet tot això l’any que en vas fer 50, o que ho has fet al llarg de la teva vida. En tot cas, moltes felicitats per totes aquestes fites, que no són poques ni poc importants. Em centro en l’excursionisme, jo vaig començar amb 35 anys, l’any passat, em va agafar fort i vaig fer algun dels cims que esmentes. Encara em queda molt per aprendre, de moment aquest 2014 només he fet el Taga de remarcable, però ja he sortit un parell de cops, així que la cosa continua endavant!
nono, aquestes van ser amb els cinquanta, l’any passat, també el Balandrau, el Pic de la Dona i el Bastiments, i sense haver fet mai alta muntanya abans; és clar que va ser progressiu…. i a l’hivern, ascensos amb raquetes, i esquí nòrdic i recuperar l’alpí…. ara, que tu em superes, eh? he anat seguint les teves fites com a «excursionista de pa sucat amb oli» -que dius- i son impressionants (recordo el dia que explicaves els 3 3mils al voltant de la Pica, i en un sol dia!!! fuàaaa!!)
la muntanya és vida, pura vida; seguirem!! 😉
Oh! Com m’agradaaaa! M’ho prenc com un bon inici de dècada, dona lluna! Per cert, aprofito i et felicito per la nova imatge del bloc!