Tu i jo sempre tenim un cafè pendent….

I no és que no en fem algún, de cafè,
de tant en tant, uns minuts esgarrapats entre reunió i reunió cada cop que visito el teu barri, o alguna rara vegada que tu puges al meu…

Deu fer deu anys que ens coneixem,
un inici en la virtualitat que va acabar depassant la xarxa,
…et conec només de cor, de paraules… te’n recordes?
jo estava penjada de la teva essència…

En tots aquests anys, hem anat creixent i madurant (i no hi faria servir la paraula «juntes»). I ens ha quedat aquesta complicitat sòlida i lliure, de ser nit i dia, de no veure’ns sinó molt de tant en tant, molt de tant en tant un petit correu, tot bé?, i sí, tot bé, em deus un cafè!!

Però sempre sé que puc comptar amb tu, i entre els tres mots que ens escrivim depressa, hi ha molt més que tres mots i un cafè….

… hi ha lluna