Uuups,
el veí em passa aquest meme (el primer!!) i com que en el fons, tanta revolta, sóc complidora de mena, afino llapis i m’hi poso.


Jo, quaranta anys enrera:
(aquest és de collita pròpia)
Era una nena feliç, vegeu, entremaliada i ja amb cara de lluna, blanca i rodona….

I ara van els de debò:

Jo, 10 anys enrere:
Era mare, i m’ho passava genial amb els meus dos marrecs de 7 i 2 anys. També era mestra de formació, però conduïa la paperassa de l’empresa familiar (que no m’agradava però era còmode) i ho combinava amb la responsabilitat de l’aula d’informàtica a l’escola pública del meu poble. D’aquesta època son les meves primeres incursions a internet, quan encara es feia per Infovia… Era inquieta, vital i guerrera, sempre embolicada en mil coses engrescadores; ell em recolzava ulls clucs. També estava neguitosa….

Jo, 5 anys enrere:
Continuava sent mare, i m’ho passava més que genial amb els meus fills de 12 i 7 anys… unes altres preocupacions, però. Un bon dia de desembre, ara fa just cinc anys, vaig fer una instància per triplicat a la família, vaig tancar els ulls i vaig saltar al buit als quaranta: deixava la seguretat de la feina a l’empresa familiar per anar a dirigir de free un projecte d’e-learning solidari en una ong suïssa que obria seu a Barcelona. Ja treballava, a més, a la institució on sóc ara com a col·laboradora externa i era voluntària en diversos projectes de cooperació. Encara col·laboraba a l’escola. Començava a fer petites incursions en comunitats de programari Open Source i llicències GNU (Moodle en va ser l’estrella). Era inquieta, vital i guerrera, sempre embolicada en mil coses engrescadores; estudiava; ell encara em recolzava ulls clucs. M’encantava la meva vida, era la mestressa del meu temps i la meva feina…

Jo, 1 any enrere:
Encara era la mare “propera, animala i divertida” de dos xicots de 16 i 11 anys (adolescent i preadolescent, aiiii). Just a desembre de l’any passat negociava (duríssim) un nou contracte amb la institució per a la que treballo per a quedar-m’hi fix una temporada llarga (llibertat vs seguretat? no exactament, m’agrada moltíssim la feina, i hi tinc unes companyes més que estupendes!!). No renunciava però al meu projecte propi que havia construït des de feia 1 any, L9, i que encara conservo i mimo. Era inquieta, vital i guerrera, sempre embolicada en mil coses engrescadores, ell em continuava recolzant ulls clucs. Estava neguitosa… aquí hi tinc una distància, un buit amb el que encara batallo ;o))

Ahir, dia 9 de desembre:
Arribava d’una escapada romàntica, a l’Alt Empordà, on vam resseguir els camins de ronda per anar a visitar fars (una de les meves altres passions que podeu veure al El racó del far) i fotografiar paisatge (passió també, que recullo a vegades al PicassaWeb). Els adolescents campaven per les seves quan la mare “propera, animala i divertida” va arribar. I munts de roba bruta, i rentadora, i planxa.

Avui, dia 10 de desembre:
He retrobat l’elur a les sis del matí en aquest bloc: m’ha fet molta il·lusió. Llavors, he tornat a la feina com todo quisqui per a reprendre els temes que van quedar sobre la taula en marxar. He dinat amb el Cesc i la Laura al Café San Marco de República Argentina on ens han obsequiat amb una ampolla de cava per clients fidels. A la tarda, la violette m’enviava caramels de sucre que m’han il·lusionat. Al vespre, he fet classe de tennis amb el meu fill gran, el tímid, on m’he permès fer l’animal tant com he pogut: “a mi, a mi, passa-me-la a mi!!”. En tornar a casa, m’he trobat aquest meme… que també m’ha fet molta il·lusió!! I aquí estic…

5 cançons de les quals em sàpiga la lletra:
Uiiiii, em sabia lletres quan era capaç de memoritzar; ara ja vaig amb l’agenda, la plam, paperets a les butxaques, anotacions al calendari, post-it a la pantalla… i tot i així m’oblido de coses!!

Total, que em sé les mateixes que em sabia als 70’s, em sembla: Llac, Maria del Mar, Raimon, Mustaki, la Marina Rossell, alguna de Supertramp, Queen… les tradicionals infantils que em van ensenyar a l’escola de mestres (i que encara m’encanten)… Darrerament, m’agrada recuperar els anuncis cantats que feien fa molts anys a la ràdio i la tele: el Colacao, els chicles Cheiw, las muñecas de famosa i aquestes coses.

5 llocs per visitar:
Modestos i propers:

  • L’Alt Empordà, sempre, i més (allà hi va la xocolateria que somnio, ja us ho explicaré un dia) i les Illes (que en semblen una continuació –o l’origen- del paisatge empordanés)
  • El Pirineu, tot, sobretot Vall de Núria (temporada baixa)

Una mica més lluny:

  • Florència (deliciosa, un estiu)
  • Slovènia (un paradís verd encara poc urbanitzat)

i més lluny encara:

  • Centreamèrica, zones rurals (Santo Domingo, Guatemala i Mèxic, hi tinc amics de quan el projecte solidari)

5 coses que m’agrada menjar:

  • xocolata negra
  • xocolata amb taronja
  • xocolata a la tassa
  • xocolata amb rom i sucre negre
  • xocolata amb vainilla

ai, havien de ser diferents?? Mmmm…. no sé, per exemple:

  • amanides acolorides
  • macarrons (els de la meva mare)
  • peix fresc a la brasa o el forn (marisc també, però dels “petits” de closca: escopinyes, musclos i aquestes coses)
  • cafè, fort i espès
  • coulant de xocolata (ara si, oi?)

5 joguines preferides:
De sempre?

  • Una nina, la Paulita, que li estiraves un cordill al darrera i deia coses com el “quiero chocolate!!”) i el meu coupé teledirigit (amb cable) de color verd oliva
  • Jocs de lògica
  • La cuina
  • Un llibre, sempre
  • Les electròniques, totes… a vegades sóc una mica geek, ho reconec

5 distribucions de GNU/Linux preferides:
Mmm… només me’n sé una, amb variació: Ubuntu i Kubuntu, tot just hi estic experimentant

5 bloggers a qui passes el meme
No el passo, però m’agradaria conèixer una mica més a….
· La Violette Moulin
· L’Anna G. – Bitxo
· La Joana
· El Barbollaire
· La Júlia

Uuuuffffs, em sembla que és la vegada que més he escrit, aiiiiii!!

Un somrís de lluna, blanca i rodona