L’he acabat avui,
i m’ha deixat amarada de tendresa,
penjada d’una lluna petita…
La lladre de llibres, d’en Markus Zusak, engruna el cada dia d’un barri humil de l’alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, un barri on la gent viu la pròpia vida sense compartir l’odi que les paraules del Furher escampen, disentint-hi secretament, de puntetes, amb por…
I ho relata a través de la vida i la mirada d’una nena, la Liesel, amb un pare acordeonista, una mare rude, un jueu, un millor amic de cabells de color de llimona… Una adolescent que estimava i odiava les paraules, que estimava… fins al punt de convertir-se en la lladre de llibres.
De la mà d’una narradora excepcional, la mort, la novela broda una història tendra i dura en frases curtes, en imatges contraposades i sorprenents, en dibuixos esbossats a carbonet, en notes al peu situades a mitja pàgina, en colors i en blanc i negre…
Per aturar-s’hi…
El vaig regalar a una amiga… quan vaig llegir la contraportada em va captivar, llegint-te a tu m’entren encara més ganes de llegir-lo.Casa teva t’ha quedat preciosa, m’agrada!petonets, bonica :**
gràcies, elur!!m’agrada que t’agradi,perquè traspues sensibilitat, i reconèixes la imatge, l’espai, el sentit, el color o el blanc i negre… te’l recomano, el llibre, per llegir a poc a poc, aturant-s’hi…tens la tendresa**!
Quina preciositat de casa que t’ha quedat nina…!!! molt més acollidora…sense la duresa aquella del blanc!buuufff! em sembla que et costarà fer-me fora d’aquí…! X¬DEl llibre… m’ho apunto com a propera compra!Un petonet ben dolç de bon dia!;¬)***
uhóoo!! genial!!estaré encantadissima de tenir-te aprop!!un núvol de ptonillos ptitons******!!
La Lisel és molta Lisel, i els llibres, i les històries, i en Rudy…
i, sobretot, ella, la narradora…=;)
un llibre excepcional, dels millors que recordo, malgrat que a vegades algunes parrafades causen dolor.un petó i gràcies per tenir aquest tros de mon tane especial.
gràcies, assumpta….(i ho dic amb les galtes envermellides ;o))el llibre és preciós, coincidim…. per al proper, agafa «Junts i Prou» que tens en llista, eh? tan tendre…«Em va donar la ma….. donar la ma no compromet a res, però és molt per qui la reb»…=;)
Jo també el tinc a la llista, aquesta llista no para de créixer…Jo ara estic amb en Firmin un ratolí que devora llibres…
… La veu d’una nena llegint en veu alta, enmig d’un silenci trencat pel bombardeig, és una de les moltes imatges que el llibre em va deixar…
i…una lluna cosida al cel amb puntades de núvol….=;)