Vas regalar-nos el mapa,
el més detallat,
acolorida la ruta a ma amb els colors de l’arc de Sant Martí….
Però l’univers és de puré de patata….
Vas regalar-nos el mapa,
el més detallat,
acolorida la ruta a ma amb els colors de l’arc de Sant Martí….
Però l’univers és de puré de patata….
Sincerament, genial!
… fins que trobes l’esguardi la rialla estimada…aleshores descobreixes tots els colors que, la vida,duia amagadareflectint-se als llavisde la més dolça besada…petonet dolç i multicolor, nina (procurant esvair les boires…);¬)***
de puré de patata, de llauna aixafada, de paper de cuïna usat, de boligraf que no funciona… Just com un jainita extraviat en el seu monastir, cada cop que respiro devoro un univers.
monestir…
Nina… no ens deixes comentar a dalt…Plorar va bé… molt… tant com riure…No vull deixar-te paraules que sonin a consells o per quedar bé…Una abraçada tendre. Una bosseta de petons dolços…:¬)**
no, barbollaire,així no obliga….em va anar bé, plorar, molt,i em conforta el teu gesti l’abraçada i els petonetsmil per a tu també ***!mentre…. sóc/he de ser forta =;)
Jo també et volia dir cosetes… però et respecto que no les vulguis sentir. Potser va ser la lluna. Un petonet i pots estar contenta de tenir una complicitat amb jersei vermell!
la lluna d’aquari, que deu estar mal posada… i tant bonica que es veu en el cel aquests dies, oi?tinc molta sort, si, la complicitat amb samarreta vermella… però no en puc abusar gaire, que ell ha de fer la seva vida!! l’estimo**!!
M’ha encantat imaginar-me un univers de puré de patata 🙂
tèbi i de consistència cremosa,però espès!!=;)