Ahir vaig plorar,
finalment,
feia tant anys que no m’ho permetia……
De primer, un lleu tremolor de llavis,
llavors l’ofec, les llàgrimes apretades rera les parpelles, fins a vessar,
el pop d’una bombolla que es trenca, i esclata a sanglots quasi violents
massa sal, massa mal, massa lluita, massa solituds, massa impotències…
Ahir però també,
la complicitat duia samarreta vermella,
té disset anys, i no diu res, només somriu,
i m’abraça quan ho necessito….
