La Isabel ja m’ho diu,
- Tot el que necessites, està en tu….
Avui, he decidit fer-li cas,
agraïr les promeses sense creure-me-les, entomar les decepcions sense fer-les meves, trepitjar els triomfs amb humilitat i els daltabaixos amb humor, estimar sense esperar que m’estimin, riure, somriure, caminar….
… tornar a dibuixar a la sorra el vell camí del somni, el meu, i reconstruir la lluna
Tot el que necessito…. i el que vull?
quan te’n vagis, t’enyoraré…
Ens passem la vida enyorant les coses que tenim abans de perdre-les de vista.. riu avall
Ai… quantes vegades el que necessitem no és el que voldríem… o potser sí i no ens n’adonem…Una abraçada beeeeeeeen forta, perquè sí, perquè vull ;*)
Els camins a la sorra sovint es difuminen, pero tant s’hi val, el millor de tot és dibuixar-los.
els camins a la sorra,son com els del Serrat,encetar una passa i dibuixar-los caminantés allò que diuen: fins i tot el viatge més llarg comença amb una passa petita……. i com m’ha arribat el «perquè sí, perquè vull», uhóoo!!=;)