Viure la sensació de no tenir temps… o de tenir-lo a mans dels altres

Encetar una agenda, incapaç ja de retenir a la memòria tots els compromisos que s’apilen dia a dia, a grapats, sense espais. I pintar-la de colors…. en blau, les reunions de feina; en vermell, les tasques importants; en grog, la coordinació d’equip; el blau cel per aquell projecte d’estudi; el taronja per les que m’agraden (com aquell grup de treball en que em lidera la Isabel… i al que no puc anar mai); en verd, les més personals (de mare, de companya, d’esportista, de solidària,…); en blanc i amb campana, els recordatoris; en platejat…. el platejat el guardava pels fils de lluna

Viure la sensació de concatenar setmanes sense descans, cinc dies de feina, dos de compromisos socials i familiars adquirits; cinc dies més de feina, tres nits de reunions, dos de sopars, cap de setmana de famialada, o d’excurió, o de partits juvenils, o de….. de llevar-se a l’hora, d’acomplir el protocol, de somriures de paper

M’enyoro….
enyoro passejar els camps, el camp, amb l’herba perlada després de la pluja i el sol il·luminant de biaix, sota els núvols foscos, el blat que punteja. Enyoro la solitud quieta, el silenci, l’espai, l’aire als pulmons, el pensament que vola…. Enyoro la música, els llibres, les històries…. Enyoro tenir vida pròpia, la meva….

Enyor….
potser és el primer pas de revolta…