M’agradaria tant que recordessis,
ja fa uns quans anys, quan tu i jo érem amics,
en aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui………….
ja fa uns quans anys, quan tu i jo érem amics,
en aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui………….
Els records que vertaderament importen són els teus… però entenc totes i cadascuna de les paraules del post.Una abraçada ben forta i un munt de petons :***
Sí, és molt bonic poder compartir els bons records… i el sol potser no brilli tant, però segur que té nous matisos per oferir, o una altra finestra a punt per obrir-se, potser en el moment més inesperat. Una abraçada.
Somni per un demà,record per un passati un araque és somni i recordalhora…
sí, elur,i els meus son malaltissament dolços!!(que enganyosa és la memòria, uiiggs)una lluna de petonets per a tu ***!!sí també, gripau,hi ha més sols, espaterrants i riallers, però jo, secretament, enyoro un petit estel,no ho diguis a ningú(hug)i que no faltin mai ni l’un ni l’altre, Cèlia!!un somrís de complicitat : )