Ja no recordàva quan era fàcil,
en quin punt va convertir-se en adult i va fer seves totes les responsabilitats…..
però un dia, una papallona…
Ja no recordàva quan era fàcil,
en quin punt va convertir-se en adult i va fer seves totes les responsabilitats…..
però un dia, una papallona…
el vol d’una papallona ens pot tornar a la infantesa
un dia una papallona t’enlaira per camins de cel… i s’atura en recers de colors… i et pessigolleja la panxa…
ai l’efecte papallona…petons, maca!
a mi m’hi torna, jesús, als matins vagarosos de vacances, quan sortíem al camp a perseguir papallones grogues… la patrulla hens, deia la nostra gorra, juassssss!! ;o)i el cor tremolós com una papallona, marsí, elur, l’efecte papallona, un batec suau d’ales que es propaga i s’engrandeix…. amb efectes desastrosos…. perquè les papallones, papallonegen… ;o)
saps? avui hi havia una papallona que ha preferit una i altra vegada pasejar-se pels nostres dits enlloc d’estar-se sobre les flors… mai de la vida m’havia passat una cosa semblant, he pogut acostar-me-la fins la punta del nas! La deixàvem sobre una flor i tornava volat fins les mans del meu germà o les meves…La vida té regals sorprenents.Un batec blau d’ales de papallona per tu, maca :*)!
la saviesa de la natura, elur, que nota la serenor honesta que traspues (que traspueu) i, ulls clucs, se’n refia… jo, tambémil tks pel batec blau compartit,un ptó tendre ***!!
però un dia una papallona et recorda que la vida també és simple.
quina gran veritat, xitus!!simple, bonica, fàcil…. com una tarda tèbia…=;)
i que has anat creixent i creixent fins a tocar el cel…
…de puntetes,tocar el cel amb la punta dels dits……..