Vista l’admiració que tens per la lluna, hi ha un conte per canalla que a mi m’encanta que es diu De què fa gust la lluna? Les il·lustracions són precioses.I un altre que es diu Cocodriol se enamora, el títol ja ho diu, s’enamora de la lluna.
Avui no he vist la lluna, però ahir sí i era talment com la del dibuix :)la Teresa, hondureña, em va dir que al seu país en diuen «la luna de los enamorados» :)sort que no cal estar enamorada per poder-la admirar sempre… petonets!
també la vaig veure, una lluna fina talment una escletxa al cel…jo sempre tinc el gest d’aixecar el cap i buscar-la; i quan hi és, la sento, m’acompanya…. és un amor de molts anys, el meu, petit i tendre, directe a l’essència(deu ser per això…?)***!!
sí que és bonica… i també al·legòrica: és el fons de pantalla que tinc a la feina, per a tenir present cada cop que planto escriptori, que malgrat el mar de poder (petit) en què em moc, jo sóc/he de ser fidel a la meva lluna (they stole the moon… but not my moon)una abraçada tendre d’estrelles per a tu, mar, blavíssima i lluent=;)
Vista l’admiració que tens per la lluna, hi ha un conte per canalla que a mi m’encanta que es diu De què fa gust la lluna? Les il·lustracions són precioses.I un altre que es diu Cocodriol se enamora, el títol ja ho diu, s’enamora de la lluna.
Volia escriure Cocodrilo!
els fullejaré, i tant!!gràcies, l’espolsada(i…. cocodriol era una nom moooolt bonic ;o))
Avui no he vist la lluna, però ahir sí i era talment com la del dibuix :)la Teresa, hondureña, em va dir que al seu país en diuen «la luna de los enamorados» :)sort que no cal estar enamorada per poder-la admirar sempre… petonets!
també la vaig veure, una lluna fina talment una escletxa al cel…jo sempre tinc el gest d’aixecar el cap i buscar-la; i quan hi és, la sento, m’acompanya…. és un amor de molts anys, el meu, petit i tendre, directe a l’essència(deu ser per això…?)***!!
imatge preciosa…la lluna també forma part de mi i de la meva essència…i sempre la cerco allà on sigui…petonets de lluna dolça
sí que és bonica… i també al·legòrica: és el fons de pantalla que tinc a la feina, per a tenir present cada cop que planto escriptori, que malgrat el mar de poder (petit) en què em moc, jo sóc/he de ser fidel a la meva lluna (they stole the moon… but not my moon)una abraçada tendre d’estrelles per a tu, mar, blavíssima i lluent=;)
Jo conec una escriptora de contes i obres de teatre infantil que va escriure «La lluna i el cocodril», quines coincidències cocodrilàcies!