
El blog Tens un racó dalt del món arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:
“Com la bèstia que ensuma el perill, es quedà quiet, encarcarat darrera la porta tancada; la mirada poruga, els llavis premuts amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Va retenir l’alè. Havia de plantar-li cara al panteix. Forcejava la maneta de la porta amunt i avall. Una vegada. Una altra vegada. I encara una altra. Res. El forrellat no cedia. El fum ho empudegava tot. S’afluixà la corbata, es descordà el coll de la camisa. L’ofec. L’ofec li rebentava els pulmons.“
Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:
I encara una altra:
És la primera novel·la, publicada tot just aquest febrer, d’una dona que ha fet causa social donant classes en tallers i aules de literatura, ensenyant, com a ella li varen ensenyar abans, algunes tècniques per tal de perfeccionar l´ús de l´escriptura.
Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.
Animeu-vos-hi!!

SOLUCIONARI:
Siiissisisisissi, segur que alguns de vosaltres ho heu endevinat: el llibre en qüestió és el de Olor de Colònia, de la Sílvia Alcantara.
Si en voleu saber més, L’Espolsada llibres en fa una bona ressenya: aquí!!

Que sàpigues que el dia 17 d’abril la tindrem a la llibreria, no estem tan lluny 🙂
Jo el vaig encertat Hypatia, i per a mi va ser un gran descobriment i segurament serà un proper auto-regal per Sant Jordi. Al meu blog n’he fet esment. Moltes gràcies per la tria. 🙂
Ostres, Trini,té mèrit encertar-la sense la referència d’haver-lo llegit!!!Absolutament recomanable,em va agradar moltíssim, transmet….Petó **!!!El 17 d’abril no sé si ho tinc bé, però potser aquesta SS trec el cap un dia, Espolsada….
Jo el vaig encertar, tot i que em va costar força 🙂 i ara em fa gràcia dir-te que és el que he comprat al meu marit per Sant Jordi :-))Si no fos pel teu blog no hauria sabut de la seva existència 🙂
Ostres, Assumpta….ara me’n sento responsable….epero que al teu marit li agradi molt…. quasi segur. Una bona tria!! **!!*PS. M’ha agradat el que hi ha a casa teva, gràcies per compartir-nos una papallona!!