i la sensació creixent de que el meu dia a dia té tant de soroll, que ja ni em trobo….
atura’m, si us plau…. vols?
veig que ha tornat la nit al teu blog
nooop….és només que el blau profund és el color de l’Hyp, el de la meva intimitat=;)
fonofòbia… i és que de vegades tant soroll ens fa estar igual de sols i incomunicats, com immersos en un gran silenci…
si,i cosa-fòbia també: mil coses que acaparen l’atenció i no ens deixen escoltar (ni escoltar-nos)….
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
i la sensació creixent de que el meu dia a dia té tant de soroll, que ja ni em trobo….
i la sensació creixent de que el meu dia a dia té tant de soroll, que ja ni em trobo….
veig que ha tornat la nit al teu blog
nooop….és només que el blau profund és el color de l’Hyp, el de la meva intimitat=;)
fonofòbia… i és que de vegades tant soroll ens fa estar igual de sols i incomunicats, com immersos en un gran silenci…
si,i cosa-fòbia també: mil coses que acaparen l’atenció i no ens deixen escoltar (ni escoltar-nos)….