M’agrades,
m’agrada estar amb tu, i passejar vora el mar perdent la noció del temps,
compartir allò que no expliquem enlloc i que a mi em fa sentir tant propera a tu….
T’enyoro, saps?
fins i tot quan em perdo en la meva solitud i no enyoro res,
a tu, t’enyor…..
Jo no la trobo a faltar massa, la veritat. Quan apareix, em deixa igual o pot molestar-me, però quan no hi és, ni hi penso.
Doncs tota per a mi, XeXu!! (es broma ;o))Un dia has de provar de xopar-te sota la pluja, deixar que et llisqui i s'emporti allò de "no mullar-nos" que ens han inculcat… és… tot, uhóooo!!!Ptnets de pluja ***!!
Ja saps que compartim enyor Hypatia, tot i que aquesta nit, almenys aquí dalt, ens ha fet un bon regal… i com s'il·luminava l'habitació amb els llamps!!!Petons de pluja :***
aqui també, elur,va fer una calamarsaaaaada!!i jo hi patia per la catalpa (l'arbre que vam plantar fa uns anys), que les pedres li arrebassaben les flors d'orquídea amb violència, i li peforaven les fulles grosses….una senyora tempesta, sí…. en la cantonada de la lluna plena!!Ptonets de gotes de pluja ;*)
"És quan plou que ballo solVestit d’algues, or i escata"J.V.Foix;****
Que bonic…
que bonic, elur….i que maco que ho recullis per a miiiiiiii!!**!!m'encanta quan passes per aqui, Fe,(i les teves recomanacions a l'Espolsada: "El vol de l'Ibis Roig" és…taaaant tendra, tan maco, que el llegeixo a poc a poc perquè no s'acabi, aiii)mil ptonillos!!
"Sentir la pluja com carícies fresquesque rellisquen,lentament,al llarg del cos assedegatde la humitat que és vida.El degoteig des dels cabellspel clatell,l'esquena.Sentir la plujaals dins,com l'arribada d'un cos estimat."també m'agraden les tempestes.i la pluja.I passejar respirant els colors de les gotes.Un petonet dolç, aromatitzat amb les flaires de l'herba despres de la pluja:¬)********
barbollaire, quin regal!!!estic emocionada, no sé ni què dir…doncs no dic res,només allargo la ma fins la teva galta, un petit frec, un gràcies, un petò des de la punta dels dits ***!!
Que bonic… quines paraules… a mi la pluja i el després de la pluja també sempre em porten sentiments d'enyorança… Dolça pluja, dolces llàgrimes,…
El dia 25 de juny tenim sessió del club de lectura amb El vol de l'ibis roig, si vols venir ja ho saps!
Boniques les teves paraules, Thera, i una dolçor compartida **!!El 25 de juny dius? A quina hora?Si puc i em voleu, m'hi arribaré!!! =;)
A les 20:00h i tant que t'hi volem!
Genial!! Hi seré!! ;o)
de vegades caiem en la perillosa temptació de convertir l'enyor en una manera de viure
em sembla que jo em moriria si hagués de viure només de l'enyor, USD….però he après que no el puc obviar, sé que cal viure'l… fins a gastar-lo tot!!=;)(eeep, mira que interessant: tu col·lecciones portes obertes, jo col·lecciono fars)