Ai, Thera,és que d'aquests núvols gairebé se'n podia anticipar el tacte, flonjo i esponjós…=;)*****Gràcies per l'entusiasme, kika, em fa feliç!! a veure si trobo l'estona i puc compartir les fotos dels llacs de l'altre dia…. uns fons de pantalla estupendus!! ;o)*****elur…la memoria és traïdora, i selectiva, i falseja els records per a fer-ne una interpretació lliure….però és tan bonic!! tenir records, vull dir, oi?;*) *****els records son part del que tenim, XeXu, personals i idiosincràsics, dolços o esquerps…. deuen ser el que ens ha fet com som, els que ens ha dut fins aquí…?**!!
em vaig oblidar d’oblidar-te…..
Núvols de cotó fluix!!!!! Potser, un petit plaer…
fantàstic! com m'agrada avui tot, la frase, la foto! 🙂
la foto, preciosa.la memòria, traïdora com sempre.desde Girona, una abraçadassa i petons!:*
No sé si és oblit o impossibilitat, però hi ha coses que són impossibles de no recordar.
Ai, Thera,és que d'aquests núvols gairebé se'n podia anticipar el tacte, flonjo i esponjós…=;)*****Gràcies per l'entusiasme, kika, em fa feliç!! a veure si trobo l'estona i puc compartir les fotos dels llacs de l'altre dia…. uns fons de pantalla estupendus!! ;o)*****elur…la memoria és traïdora, i selectiva, i falseja els records per a fer-ne una interpretació lliure….però és tan bonic!! tenir records, vull dir, oi?;*) *****els records son part del que tenim, XeXu, personals i idiosincràsics, dolços o esquerps…. deuen ser el que ens ha fet com som, els que ens ha dut fins aquí…?**!!
I tant que sí! sinó la vida seria tristíssima.:***
Fa ganes d'abraçar-los!