Ha set veure’l i pensar en tu….
… i en mi ;*)
(foto de Blanca Martínez)En la nostra pròxima existència,
ens cuidarem molt de no ser humans.
Serem dos ànecs salvatges
volant ben alt en el cel.
Les neus enlluernadores,
els mars i els rius,
les muntanyes i els núvols,
les pols roges del món;
els mirarem de lluny
com si mai haguéssim caigut.
Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
ens cuidarem molt de no ser humans.
Serem dos ànecs salvatges
volant ben alt en el cel.
Les neus enlluernadores,
els mars i els rius,
les muntanyes i els núvols,
les pols roges del món;
els mirarem de lluny
com si mai haguéssim caigut.
Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
aisss… aquestes coses em superen i no sé mai què dir… moltíssimes gràcies preciosa!! Qui pogués ser ocell… i lluna!!Petonassos!
;**)(i un somrís mig-dolentot)
Home, ser ocell ja no ho sé, però potser poder triar no ser humà, si que seria tot un què. Si mai torno a existir, ja m'ho pensaré dos cops.
per què no ocells, XeXu??va, sí, aus salvatges, lliures, i volar ben amunt dalt del cel… … vens?=;)