tornen del camp; tu ets el marit de la Remei? li diu la nova veïna tot acceptant amb familiaritat les festes de la Kira, no ens coneixem encara, afegeix com per tranquil·litzar-lo, però tenim una amiga en comú
mmmm…. m’agrada, em sembla que hauré de trobar el moment de fer bon veïnatge
.
Ui, a mi no m’agrada tant quan els veïns em fan segons quines preguntes… No sé com s’assabenten d’algunes coses.
sí, XeXu,
en un poble és fàcil, però…. tot i que et combrego amb el dret a reservar-se la intimitat
Si hi ha punts en comú, venen ganes de fer bon veïnatge…
cert, Carme,
el bon veïnatge és una pràctica que no hauríem de perdre, cadascú a casa seva però propers… 😉