I ho anotava de nou el desembre de 2009, LLuna tricolor, perquè aquella lluna blava coincidia a més, amb un eclipsi parcial de lluna que la feia tricolor: blanca per plena, blava pel calendari, i vermella per l’eclipsi.
Doncs bé, han passat catorze anys des d’aquella darrera lluna blava del 2009 i no n’hi ha hagut cap més (Once in a blue moon, que diuen), desert blau.
Fins ahir, 30 d’agost de 2023, que va tornar.
I ahir al cel, una super lluna blava altiva va remoure de nou alguna cosa a l’univers, i els humors d’aquest lluna de paper, rovellats a còpia de silencis i oblits, van grinyolar fent un primer moviment esforçat que, qui sap, potser….
Avui, recupero el lluna de paper i el que em significa, i hi faig un dibuix matusser, con abans, com sempre, i li regalo el meu batec desentrenat més íntim.
Avui la lluna és blava, és plena, i és meva.
