Créixer, diuen, és triar,
madurar, descartar contraris
La força o el tremolor,
la lucidesa o la febre,
la calma o l’ambició.
I jo, que ja he crescut, ara ho vull tot:
la nit i el dia.
I la lluna.
No és confusió,
abraçar contraris és fondària.
És tensió.
i la tensió també sosté.
Ho vull tot.
Si he de ser sencera, hauré de ser contradictòria.
I aprendre a sostenir-ho amb lucidesa.
