Havia de ser un dia de mar.
Un dia sencer,
sense presses,
amb aquella sensació estranya que a vegades té el temps
quan sembla que encara pot eixamplar-se…
Només horitzó,
sorra,
i un llenç blau
Però hi han sorgit altres prioritats,
petites,
que desplacen,
i ocupen el lloc del que semblava reservat.
El mar ha quedat més enllà.
No és res greu.
les vides, a vegades, són així.
Només que…
hi ha una manera molt concreta
com les relacions comencen a acabar-se.
No és amb una ruptura,
ni amb una discussió.
És quan el que havia de ser avui
pot esperar.
