Hi ha moments… (uiiiii, aquest promet ser batalleta)
Hi ha moments, deia, quan el batec de l’univers galopa desbocat al teu voltant, que has de deixar el teu recer, la teva existència més o menys plàcida i ordenada, i sortir al món a barallar-te amb les bruixes….
Mmm… i jo que sempre havia dit que volia ser-ne una, de bruixa, fins que vaig llegir no sé a on que això de la wicca bruixa era una religió i… uups, no em va agradar… però aquesta deu ser una altra història, estic dispersa…..
Dispersa és la paraula!!
Bé, i de mal humor, tancada i esquerpa… translúcida!!
Només que… ara no m’ho puc permetre… per això em disfresso cada matí de sociabilitat, i surto al carrer amb un semblant més o menys amable i un somrís de paper.
Els dies es succeeixen d’una forma mecànica i esgotadora (desbocat, ja us ho deia), sense ni els cinc minutets de “duermevela” (és bonica, la paraula en castellà, oi?) amb què et retrobes cada nit i ordenes la teva petita existència (insignificant, si voleu, però pròpia).
Si miro al voltant hi ha, esclafant-me el nas, trenta mil temes que m’amoïnen, un estel bigarrat de colors atapeïts que es mesclen exigents i desordenats entre el meu temps.
Deu ser només una qüestió de gestió del temps, penso, una senzilla operació d’ordenar cada cosa en la seva caixeta i arrenglerar-les pulcrament en un espai polit.
I sí, deu ser; només que no aconsegueixo ordenar-me, i salto d’un lloc a l’altre en un temps tant rècord que per força hi ha d’haver desgavell.
Tot plegat, petiteses… foteses deuen ser…. o no
N’hauré de fer una llista i disseccionar-les,
assassinar silencis,
…i trencar alguna cosa, ves
