Rodona i taronja,
sembla el rovell d’un ou,
i és un suc cítric…..
Però m’agrada la foto, encara que els meus fills em diguin freaki (s’escriu així?) perquè enfoco coses inversemblants, o punts de vista diferents, o perspectives….
Com la lluna…
Archives for posts with tag: lluna riallera
(final d’Operació Xil·laba)
- Agent tornant missió. Desenmascarada la chilaba. Era la d la Re. Missió acomplerta.
I amb tot, sembla que aquesta no era la solució, la xil·laba tailandesa era aquesta:
Ho haurieu endevinat??
(continuació d’Operació Xil·laba)
Missatge des de les arenes del desert:
- És molt i molt especial. La gent genial.
Haima, foto enviada en MMS enkriptat
Una lluna metal·lica…??
Noooooop,
una llauna, i buida!!
que a voltes les coses sí que son el que semblen
(mmmm… tot i que sempre hi ha perspectives, oi?)
- Operació chilaba. Agent secret a punt de pujar a la patera x resoldre l’enigma. Molts records.
- aki quarter gral: endavant amb la missió!! molts ptonets i força!!
- Recorda enviar solucio encriptada. K la fuerza te acompañe! Cuida’t molt, eh!
Situem-nos:
Un capvespre càlid de juliol, un sopar a la posta, tres descalces sobre la gespa lluint un conjunt de xil·labes deliciós i prenent dàtils i te verd a les postres. Melodies àrabs i converses íntimes a mitja veu sota la llum de les espelmes…
 |
Ella se’n va al Marrok, i és un moment en que la situació internacional comença a ser inestable. Viatja en missió humanitària cap a un poblet a només 10 Km de distància de la frontera on hi ha les batusses… Si, si, si, viatja amb gent del país i visita llocs poc turístics però…. el neguit hi és… una miquetona
Retirem tardíssim, i jo la baixo amb el cotxe a ciutat, una ciutat buida i fosca en aquelles hores… Bona Nova és desert, i acabem perseguint taxis per Balmes:
- Allà, corra, posa-te-li al costat!!
- Que no, que et baixo fins a casa
- No, que hauràs d’entrar molt….
Al final, se m’escapa d’una revolada en un semàfor i caça el taxi cobejat…. (ara que hi penso, no és la primera vegada que em planten en un semàfor, aiiii). I s’oblida d’indicar-me: em deixa encarada Balmes avall i jo no sé com remuntar!!
Mentre laberintinejo (aquesta me la dec inventar!!) per carrerons estrets i annexos, sona el mòbil. 
- Una de les tres xil·labes que dúiem, no era marrokina. Endevineu kina?
I jo Via Augusta avall, el cap a les xil·labes, solitud al carrer i… ara que no mira ningú, travesso entre jardinets i enfilo amunt de tornada a la muntanya.
Encara vam xerrar una estona quan vaig arribar, calma de pijama i nit.
L’endemà (i no us explico la meravella de baixar la muntanya a l’albada, la ciutat als peus que s’acosta desperta i bigarrada) van començar les conjectures:
- Ostres, remi, ens l’han posat difícil… haurem d’investigar
- de vestits, investiga tu al marrok… era el meu, o el teu……oi? la meva semblava egipcia….
- Investigueu. Próximamente, la solució!
I somriures, i cafès, i missatgets divertits… que esquiven deliberadament la paraula “sort”, o m’ho sembla….
Talment adolescents.
I només en tenim…. mmmm…. quaranta i escaig!!
Tarda de bruixes…
CmKxa d’entrada, eeeep, visita obligada de l’associació adD per als dinars-assamblea (i unes galtes estupendes que hi fan els divendres, tot s’ha de dir): anàvem de museu, d’exposició!!
Ara queeee… ens hauríem d’haver vist,
travessant de banda a banda una Barcelona atapeïda de tràfic mentre jugàvem a passar-nos arxius de música pel bluetooth del mòbil aprofitant els semàfors per moure la selecció:
- Quin és el teu? El Nokia 60-què?
- Eeeeeei, que a detectats em surt un Àlex!!! Uhóoo, i un Jesús… i un Carrielito!!?
- Envia-li, va!!
- … siiiii? Uooops, semàfor verd…
- Oh, merda, l’hem perdut!!
- ….
Ja ho deia la N que semblàvem talment adolescents…..
I tot i així, vam arribar al pàrking sense problemes, meticulós i matemàtic, aparcant precís en un paral·lel perfecte a la ratlla blanca.
Dúiem el carnet del Tr3sc 2×1, i el de la Universitat (i el del Caprabo, el del Prenatal i el de l’Abacus que no ens van servir, és clar), i la I coneixia el vigilant i… i la N duia la xocolata, 52% negra… mmmmm
Ens va agradar, l’exposició, molt: l’ambientació, els objectes que hi exposava, la història i la cronologia, les veus en off, les anècdotes més crues, les explicacions amb els cascs lligades a les columnes de fusta, els audiovisuals, els llibres…. Ens movíem per les sales com si només hi fóssim nosaltres, estudiant les il·lustracions en veu alta, algun comentari estripat, una rialla, el crit del NOoooo des de el diafragma, fluixet….
I vam aprendre coses… al menys jo:
La cacera de bruixes explicada des de la perspectiva de la lluita entre, d’una banda, el poder de la racionalitat (els homes, la raó, la fe) i, de l’altra, la comunió entre home i natura, la integració de l’ésser humà com a part inherent a l’univers, el sentiment. Va ser una lluita desigual, on els primers es servien de la impremta per escampar les llegendes i mites mentre els altres gaudien d’una tradició oral, més propera, més femenina.
I no va ser estrictament la Inquisició qui va fer els estralls… l’església, segura de la divinitat, els considerava xarlatans, una mica heretges, quan encara es barrejava la ciència i la màgia. Però les llegendes d’akelarres amb el diable (psit, “aplecs”, en català) difoses entre la població, van arrelar la por, els veins que es denunciaven, els poders civils que condemnaven a tort i a dret, preferentment a dones soles i pobres, que només tenien una espurna d’esperança de salvar-se si apel·laven a la inquisició, als poders reials…
Vam deixar text al llibre de visites i ens vam fer quatre fotos sota les escombres: si les adD haguéssim viscut al segle XV, hauríem estat bruixes malèfiques!!
I ens vam cruspir la xocolata, i tant!!
i vam cridar com esperitades al pàrking: un, dos, tres, NOoooooooooo!!!
Problemes de lateralitat lenta inclosos, vam tornar a travessar la ciutat sense problemes… centre, muntanya, poble, i la tarda, plàcida, tova, amable, es va acabar….
Tarda de buixes…
Hem començat de bon mati, bronques a quarts de vuit…..
(i no és el títol de cap peli, tot i que… podria ser-ho!!)
L’Andreu es lleva i es connecta…. es veu que amb els seus coleguis estan jugant a un game on-line que succeeix en temps real, i que cada matí ha de connectar un moment per “reorganitzar les energies acumulades a la nit” (?) per tal que no li ataquin el planeta durant el dia…. (osti,ara escrit és que em fa riure i tot!!)
El Cesc, amb trenta mil coses a fer i controlar i preparar al matí, s’ha posat nerviós i l’ha esbroncat: “bronques al primer pis!!”
L’Andreu intentava explicar-li, “tu no ho entens, papa”, i l’altre no escoltava res, “això és addicció!!” (de peli!!)
I jo planxava…….. XD silenci…..
Quan ha baixat el Cesc (el silenci li és un indicador força gràfic) em diu, “què?, que no tinc raó?”. I jo contesto, fluixet “sí…. però no hauries de cridar…. que té 15 anys i hauríem també d’escoltar, i parlar-ne, i negociar…. ja parlaré amb ell al migdia que dinem junts i ho entendrà”. I el Cesc es calma una mica….
Llavors baixa l’Andreu i diu, emprenyat, que “no cal que em portis, avui, ja aniré a peu” (ell, a peu!!!!!)
Uhóoooooooooooooooooooooooooooooo, tic-tac, tic-tac….
I la ONU deixa de planxar i intervé: “va, no us baralleu, que tots dos teniu raó; intenteu l’un i l’altre ser tolerants…” 😛 mira, devia tenir bon dia jo, malgrat tot…..
Al final han marxat junts…. uuuuuuuuffffffffffffffffffffffffffffff
Llavors apareix l’altre: “em fas una llet?”. I li faig. I a sobre el marbre es queda una estona fins que no ve a prendre-la…..
La llet, aiiii, posa la canya, en xucla un glop i……….. eeeeeeecccsss!!!!! hi havia una mosqueta morta!!!! (juro que quan l’he fet no hi era)
Buenooo, amb el fastigós que és el Bernat, li ha agafat vomitera, i plors, i fàstic, i….. quin drama!!!!
Al final, després d’un exercici de ooommmmmm i calma, he hagut d’inventar un “caramel desinfectant” (total, era un xiclet d’aquells de menta tant forts que sempre sembla que et deixa la boca insensible). S’ho ha empassat, caramel i explicació ;o)
Llavors, al cotxe, em donava les gràcies per haver pensat en els “caramels desinfectants”……………… “i per què son desinfectants, mama?”…….. GLUUUUUPS!!!!!!!!!!!!
Pos eso, un matí fantàstic!!!
Llavors he sortit, he anat a posar benzina i he passat a veure la meva àvia (que està sola a casa quan els meus pares son fora de vacances), i hem xerrat una estona (ehem, cridat, està sorda com una tàpia).
A quarts de 10h ja estava a punt per, PER FI!!!, posar-me a treballar
En faré un llibre, os-ti-ma!!
