Archives for posts with tag: lluna d’estiu
« Older Entries

Pass’Aran 2018

22 d'agost de 2018 //
2

en diuen Pass’Aran,
és una ruta transfronterera entre Catalunya i França, Vall d’Aran i Ariège, on hi proposen itineraris majestuosos i salvatges, amb variants per a fer grans pics, el Crabère, el Mont Valier, el Barlonguèra o el Mauberme….cinc dies potents, rabiosament feréstecs, rabiosament bonics

la vam fer, de l’11 al 16 d’agost, i encara l’estic paint (me’n faig creus d’haver-la feta!!); el Pirineu francès per on es camina la gran majoria del temps és un paisatge salvatge, frondós i desmesuradament verd, quasi verge: quan feia humitat, de la pluja i la boira baixa, semblava que caminaves en la selva tropical; llavors enfilaves tartera i tot era pedra esquerpa i llacs turquesa de mides i formes diverses; miraves enrere i veies els lloms blavosos de les carenes que anaves deixant enrere, el cel blavíssim… a les nits, si sorties fora del refugi després del pipi de matinada, el cel ensenyava milions de puntets titil·lants, atapeïts i lluents sobre el fosc immens i sense lluna….

una travessa recomanable en definitiva, ben marcada, una mica com Muntanyes de Llibertat, tot i que diria que més forta… van estar cinc etapes durilles, cada dia amb desnivells sobre els +-1200 i pico de metres, trencacames amunt i avall, entre 6-8-10h de marxa, a vegades sol radiant, algun dia boira i pluja…. amb moments complicats però també estones divertides, vam fer un equip molt divers però que ens enteníem, còmplices… i hi hem fet moltíssimes fotos, algunes son espectaculars, com el paisatge; d’una tria selecta n’he fet aquest petit vídeo que deixo aquí, per si voleu veure un tastet del que ofereix aquest paisatge

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=-XDN4KXAJsE]

llunadepapr

.

Tags , ,
Categories Lluna

Marmotes

26 d'agost de 2009 //
2

Pujant al Balandrau….
…. vam veure marmotes

P1010497

Marmotes al Balandrau

o potser, elles ens van veure a nosaltres!!

P1010498

Marmotes al Balandrau

Els seus crits s’escampen i reboten entre les muntanyes, avisant que hi ha nouvinguts que trepitgen el seu territori.

I el més curiós entre els animalons de muntanya: vigilen més intensament la Kira que no a nosaltres.

Em sembla que no és que es pensin que som «animals civilitzats«, sinó que saben que no estem prou adaptats al medi com per a no poder esquivar-nos.

moon_trans

Tags
Categories Lluna

Llum

8 d'agost de 2008 //
5

Quan necessito espai, o llum, o cel, o nit…. hi vaig

passejo els seus corriols, m’embadoco en cada flor i m’encanto en els seus racons de guaita,

llavors, espero que el darrer cremallera s’emporti l’últim visitant, i m’assec a llegir, o a mirar, o a respirar….

fins que la darrera llum s’escola, quan la humitat xopa l’herba i el cel es vesteix fosc, puntejat de mil llumets tremolosos que s’apinyen en una vía lactea impressionant i profunda, ran de muntanyes

és el meu paradís,
si algún dia em perdo, busca’m allí

Tags
Categories Uncategorized

Dent de lleó

3 d'agost de 2008 //
3

De puntetes…..


un ventijol d’horabaixa novell, distret,
arrenca i arrossega cada un dels cristalls que erosionaven

i torna la tendresa, tota,
aquella que sempre et deia que et guardava,
ofegant-me cada gest, cada pensament….

tant de bo sabés com explicar-t’ho!!

Tags ,
Categories Uncategorized

Els camins de la lluna

25 d'agost de 2007 //
0

Des de Punta Cala Nans, a Cadaqués,
la marinada, que horabaixa m’esbullava els cabells i les idees, m’ho va xiuxiuejar a l’orella: la lluna té camins….

Només calia mirar: una amplada de pols de llum que sura estantissa sobre l’aigua, o sobre el paisatge, per a dibuixar l’itinerari cap al cor de la lluna.

I… per un instant, perdudes totes les pors i oblidat tot el que sé i m’imagino, vaig tenir la certesa de que podria caminar-hi….

Tags , ,
Categories Uncategorized

Mar

23 d'agost de 2007 //
0

Ahir vaig ser al mar….

Tant que m’agrada, el mar, i em sembla que feia gairebé un any que només el veia de lluny, entrellucant-lo en la distància, endevinant-hi a penes el seu blau de matisos canviants a la llum.

Suposo que el mar té significat, i anar-hi també: ho fèiem amb tu, recordes? el teu mar, el meu mar…

Ahir vaig ser al meu mar,
que em va rebre amb el seu gris més pesant, enterrat sota unes nuvolades fosques que descarregaven grosses gotes de pluja opaca sobre la superfície de l’aigua.

I amb tot, m’hi vaig quedar,
arraulida prop de l’aigua fins que el cel va anar obrint-se, molt poc a poc, filtrant ara un raig de sol, tornant a la fosca, fent l’ullet sobre l’escuma, fins a netejar la tarda i plantar un capvespre blau de vidre transparent.

Vaig mullar-hi tímidament els peus, per endur-me’n una mica de sorra i sal, i vaig embadalir-me molta estona amb les gavines que voleiaven sobre els pesquers que tornaven a port.

I m’hi vaig quedar fins que va sortir la lluna, una mitja lluna blanca, brillant i perfecte, teixida entre els taronges de la posta.

Però tu no hi eres….

Tags ,
Categories Uncategorized

Freedom

19 d'agost de 2007 //
1

Sols a casa….
hi hem estat toooota la setmana, els nens (nois) i jo, fent vida d’adolescents!!

No és que no hàgim atès les nostres obligacions: tenir cura de la casa, fer-se l’habitació cada dia, atendre la Kira, anar al super i cuinar-se àpats com cal… és alguna mena de cosa més subtil, que té a veure amb el tempo, el posat, l’escala de protocols…

Convidar gent a casa, de dia i de nit, anar en pijama tothora, connectar els ordinadors i esplaiar-s’hi hores refent els diferents blogs que mantenim entre tots, o cercant info de jocs, o mirant pelis de manga japonès fins a altes hores de la matinada, posar un DVD i fer mitja part a les tantes per assaborir un cafè i menjar-nos la xocolata, trobar-nos al sofà i sortejar-nos una sortida d’avituallament, contestar el telèfon i declinar qualsevol invitació (restaurants inclosos), pentinar la Kira fent-ne una festa, llegir diaris endarrerits, no mirar les notícies, menjar només quan tenim gana independentment de l’hora i de com li direm a l’àpat, cridar-se per les escales explicant-se històries i enviant-se consignes, sortir sense hora de tornada, fer sobretaules llargues dient animalades i rient a cor que vols, dormir al menjador, dutxar-se tres cops al dia o cap, veure’ns o ser independents cada ú al seu ritme, llegir, escriure, posar música i cantar a volums del tot insuportables, el món a les mans….

Avui se’ns acaba, d’aquí unes hores haurem de tornar a tocar de peus a terra, i a recuperar les normes establertes d’aquest univers de protocols que son les convencions socials.

Però han estat unes bones vacances de societat, innòcues i ben gaudides,
i ens hem promès que intentarem conservar-ne l’essència…

Tags
Categories Uncategorized

Lluna de formatge

14 d'agost de 2007 //
4

A vegades, només unes quantes imatges…..

Picasa SlideshowPicasa Web AlbumsFullscreen

Tags
Categories Uncategorized

Amb la lluna nova….

12 d'agost de 2007 //
0

… he tornat

una lluna nova a Lleó, aquesta vegada,
que hereta tot el foc del signe per a cremar els vells patrons i instaurar un nou ordre,
que en xucla l’energia per a inflar la creativitat i canalitzar els desitjos amb la potència de la imaginació

he après moltes coses aquests dies d’absència (ja us deia que llegiria molt ;o)) i n’he escrit molt poques, només un diari de viatge, intens però prosaic, que encara no us ensenyo, pendent del procés de maduració que em necessiten les noves idees….

Sóc lluna nova doncs,
a punt per a inflar totes les fases

Tags , ,
Categories Uncategorized

Operació Xil·laba

21 de juliol de 2007 //
0
  • Operació chilaba. Agent secret a punt de pujar a la patera x resoldre l’enigma. Molts records.

  • aki quarter gral: endavant amb la missió!! molts ptonets i força!!

  • Recorda enviar solucio encriptada. K la fuerza te acompañe! Cuida’t molt, eh!

Situem-nos:
Un capvespre càlid de juliol, un sopar a la posta, tres descalces sobre la gespa lluint un conjunt de xil·labes deliciós i prenent dàtils i te verd a les postres. Melodies àrabs i converses íntimes a mitja veu sota la llum de les espelmes…

Àlbum de fotos del sopar

Ella se’n va al Marrok, i és un moment en que la situació internacional comença a ser inestable. Viatja en missió humanitària cap a un poblet a només 10 Km de distància de la frontera on hi ha les batusses… Si, si, si, viatja amb gent del país i visita llocs poc turístics però…. el neguit hi és… una miquetona

Retirem tardíssim, i jo la baixo amb el cotxe a ciutat, una ciutat buida i fosca en aquelles hores… Bona Nova és desert, i acabem perseguint taxis per Balmes:

  • Allà, corra, posa-te-li al costat!!
  • Que no, que et baixo fins a casa
  • No, que hauràs d’entrar molt….

Al final, se m’escapa d’una revolada en un semàfor i caça el taxi cobejat…. (ara que hi penso, no és la primera vegada que em planten en un semàfor, aiiii). I s’oblida d’indicar-me: em deixa encarada Balmes avall i jo no sé com remuntar!!

Mentre laberintinejo (aquesta me la dec inventar!!) per carrerons estrets i annexos, sona el mòbil.

  • Una de les tres xil·labes que dúiem, no era marrokina. Endevineu kina?

I jo Via Augusta avall, el cap a les xil·labes, solitud al carrer i… ara que no mira ningú, travesso entre jardinets i enfilo amunt de tornada a la muntanya.

Encara vam xerrar una estona quan vaig arribar, calma de pijama i nit.

L’endemà (i no us explico la meravella de baixar la muntanya a l’albada, la ciutat als peus que s’acosta desperta i bigarrada) van començar les conjectures:

  • Ostres, remi, ens l’han posat difícil… haurem d’investigar
  • de vestits, investiga tu al marrok… era el meu, o el teu……oi? la meva semblava egipcia….
  • Investigueu. Próximamente, la solució!

I somriures, i cafès, i missatgets divertits… que esquiven deliberadament la paraula “sort”, o m’ho sembla….

Talment adolescents.
I només en tenim…. mmmm…. quaranta i escaig!!

Tags , ,
Categories Uncategorized
« Older Entries