. . si t’apartes del camí, pots descobrir petits racons absolutament màgics… . … a la muntanya i a la vida
.
. . caminant en la boira… (simbòlic, metafòric, real)
saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres… llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…
gairebé com si ploressis/n…. .