Unes quantes frases que vaig anotar a llapis en el revers d’un quadern que compartim amb el Bernat. Algunes son manllevades; les altres, segurament també:
- Només vull entendre per què el meu impuls m’empeny alhora a no conformar-me amb res i a quedar-me quieta, com si la rebel·lió i la renúncia fossin part d’un mateix gest.
- No hi ha res que s’assembli a la potència de la imaginació en l’acte del desig
- Arriba un moment que continuar retenint les emocions és absurd, perquè és l’únic que ens queda. Amb tot, ensenyar-les és quasi pornografia
- Un home és massa poc per a omplir tota l’amplitud de la vida d’una dona; qualsevol home se n’hauria d’adonar, d’això
- Ha estat una experiència aspra però necessària per a poder prendre consciència definitivament del lloc que ens pertoca en aquest petit univers fet de convencions que es la societat.
- Consolidar-se per afrontar la quotidianitat
- I l’atracció obscura d’allò que sabem que acabarà fent-nos mal…
