La llibertat és una actitud,
una manera de fer, de plantar-se davant del món….
neix des de dins, i ningú no te la pot prendre….
La llibertat és una actitud,
una manera de fer, de plantar-se davant del món….
neix des de dins, i ningú no te la pot prendre….
Completament d’acord…I va de la mà dels sentiments, de les sensacions, de la forma de pensar…Petonet dolç, nina. Roig i entremaliat (com una rosella);¬)*
i creíxer i donar color allà on et doni la gana
Ningú te la pot prendre… hi estic d’acord. Però de vegades (masses vegades) pot passar que en cedim una part, i aleshores també es fa molt complicat recuperar-la.
…començant per un/a mateix/a.Totalment d’acord, bonica :)Plou!!Petonets i abraçades!
si….massa vegades la cedim (que és la única manera de perdre-la), quan ens sentim vençuts, o no prou bons, quan malmetem els somnis, o malentenem les responsabilitats……quan la canviem per una altra moneda que ens han dit que és forta: la seguretataisssssestic tornant a obrir les ales, lentement… sentiu el batec?=;)
🙂 i tant que sí… un aleteig constant i prometedor ;*****
la llibertat no es veu mai, només la sents…
sí que es veu, sí…no per a capturar-la, no per a donar-li consistència, ni entitatperò traspúa,sura en el posat, en les paraules, en el somriure, en el com regales o no les hores…el comportament que deixa entrellucar l’actitud que hi ha al darreraoi?=;)