En un dia com avui, de fa 18 anys, em van donar el títol de mare….
bé, «donar» és una manera de dir… avui fa exactament 18 anys que sóc mare!!! (vegeu-ne la història a un univers petit)

Aquests dies previs han estat dies de molta emoció…. d’amagat i arremangats fins els colzes, hem estat removent casa i ordinadors per a recopilar una petita història de 18 anys en imatges i testimonis: fotografies de tots els tamanys amb totes les edats, les cartes del pirata Nil que l’escrivia quan no volia aprendre a llegir, la colecció de pins -inclosos el Kobi i la Blancaneus amb els set nanets arrenglerats-, les disfresses, les entrades de Legoland, la carta de Howards que li va arribar el dia del seu 11è aniversari… moments congelats i somriures de paper, però que contenen el batec de tota una vida de complicitats i de tendresa.

Avui, aquell nadó que arribava molt menudet i encara per acabar, aquella personeta que ens va despertar la més gran de les angoixes i també la més gran de les il·lusions, és ja un xicotarro guapíssim, i una persona excel·lent. Vegeu-lo al costat del seu germà petit… una altra perla també!! ;o))

I quan el miro (d’amagat també, que ja no es deixa gaire), penso que no ho hem fet tan malament….

Avui fa 18 anys,
i ha estat, és, la més gran de les aventures apassionants!!