Ahir, nit, des del mateix pati de casa, vam poder gaudir de l’eclipsi parcial de lluna que ens havien programat com a activitat lúdica d’aquestes vacances.
L’eclipsi començava sobre quarts de deu del vespre per arribar al seu punt més àlgid (un 81% d’ombra) sobre les 11:10h de la nit. Llavors, lentament, l’ombra s’anà retirant fins el darrer contacte; deurien ser sobre quarts de dues…
L’eclipsi ens permeté de veure tots els tons i tots els matisos, totes les coloracions ataronjades que anava agafant el satel·lit penjat dalt d’una nit amb només algunes boires esfilagarssades.
I càmera sobre trípode, la vam anar seguint a intervals petits, fent prediccions sobre per on es retiraria l’ombra o senzillament embadalits del pas impertèrrit de la lluna senyora entre les nuvolades escadusseres que l’embolcallaven ara i adés.
En vam fer algunes fotos, és clar, per arribar a aquesta imatge neta de quarts d’onze:
La lluna, ingràvida, màgica…….


Hi vaig ser present, preciós!
Aquesta vegada me’l vaig perdre… però llegint-te a tu és com si l’estigués veient en directe… Preciós, preciosa! :***
… un eclipsi de lluna sempre és bell i espectacular; aquest, a més, vestia complicitat!!somrisset ***!!=;)