Només vull entendre…
record
… entendre per què el meu impuls m’empeny alhora a no conformar-me amb res i a quedar-me quieta, com si la rebel·lió i la renúncia fossin part d’un mateix gest.
Entendre…
Només vull entendre…
record
… entendre per què el meu impuls m’empeny alhora a no conformar-me amb res i a quedar-me quieta, com si la rebel·lió i la renúncia fossin part d’un mateix gest.
Crec que cada dia, des de fa anys, em faig la mateixa reflexió.
I potser és així, encara que ens costi d’entendre. La rebel·lió i la renúncia fan una aliança formant part d’un mateix gest. Perquè és aquesta mena de rebel·lió que portem dins i no pas la d’esbotzar-ho tot. I també és aquesta mena de renúncia que no renuncia mai del tot. Perquè la renuncia de veritat és…
això
Una abraçada còmplice, avui.
tampoc ho entés mai… però és bne be així.
aquesta foto és molt molt sugerent.
bona entrada d’any!
dona, estàs agafant embranzida, així de senzill.
una abraçadassa ben forta i carinyosa i un petonàs a cada galta! va, dos a cada galta 😉
ahir vaig veure la lluna… oh!
Ens uneix, carme,
la rebelió i la renúncia formant part del mateix gest….
i rebelar-se a la renúncia (la del «suïcidi quotidià» del Balzac, vull dir), i fer que la renúncia sigui una revolta!!!
Avui, amb la teva complicitat, m’arrauleixo a la teva abraçada cómplice,
ben cómplice jo també ;****
**************************************
gràcies a tu també, kika,
no sé ben bé si el text era a la foto o la foto va crear el text, disyuntiva
i es ben bé així
Un petó ben fort per a tu també **!!
**************************************
sí que agafo embranzida, elur, vull agafar-ne,
i estripar aquest any massa insuls, amb esquitxos de revolta (i ja he començat!!)
avui jo he estat al Pont de Pedra pensant en tu,
i mirant els nassos!!
un dia que pugi amb temps, t’he de trucar…
molt bona entrada d’any tu també,
que aquest 2010, sure, serà el nostre!!
smuacckss ;********