Com les gavines,
gavines
que despleguen les ales per poder volar sense esforç,
només seguint la corrent, els canvis de marea, les fases llunàtiques….
Com les gavines
Com les gavines,
gavines
que despleguen les ales per poder volar sense esforç,
només seguint la corrent, els canvis de marea, les fases llunàtiques….
i de fons la lluna d’avui :))
una abraçada plena de carinyo, maca i molts petonassos!
Que en le teu volar… t’abracin els bons vents, que gaudeixis de la bona prespectiva de veure-ho des de dalt, i quan aterris… que puguis fer «conjuntament» un niu per que hi visquin els somnis, l’amor, la realitat, i la llibertat de continuar sent lliure…
Una abraçada ran de mar.
onatge
la teva-meva lluna, avui, elur!!
petonassos,
i una abraçada dolça (***)
saltaré, onatge,
ulls clucs, ran de lluna,
i volaré fins el teu far…
vens? =;)
doncs desplegarem les ales i ens deixarem portar…
sense esforç…
somriures i manyagues!
i la sensació d’ingravidesa, de deriva…
em sembla que hi seria feliç, que em faria riure!!
el cel, com el mar…
(manyacs és preciós!!)
un ptó ;***