Dona, lluna, estrella…
Dona, un mar de lluna…
Lluna, llavis de dona…
Estrella, fins la celístia dels estels…
De vegades tres mots fan una galàxia. Tres essències poden fer un jardí d’eternitat… Una ànima, és on volen els estels de la tendresa, on l’esperit es fa oratge o brisa…
que bonic! molt molt i molt!
lluna, dona, estrella a la lluna de paper…
preciós cocktail!
… autodefinició???
;¬)
Petonet gens estrellat, un xic lunàtic però, sobretot, dolç, nina
:¬)****
No sé què passa que no em queden els comentaris, n’havia deixat als posts anteriors… tampoc és important, però vull que sàpigues que sempre vinc.
M’agrada com ho dius i també m’agrada aquest penjoll, és bonic!
si, oi, kika? m’encanta!!
llàstima que el pressupost no m’arribés també per les arracades…. ;o)
**********
dolcíssim cocktail, lolita,
i alhora rebel i potent!!
=;)
**********
sip, barbollaire, l’has encertat!!
ara, avui: és
ptonillus llunàtics per a tu també
;***
**********
per a mi sí que és important, carme,
tot i que, amb mots o sense, et sento…..
un petó estrellat
=;*)
Dona, lluna, estrella…
Dona, un mar de lluna…
Lluna, llavis de dona…
Estrella, fins la celístia dels estels…
De vegades tres mots fan una galàxia. Tres essències poden fer un jardí d’eternitat… Una ànima, és on volen els estels de la tendresa, on l’esperit es fa oratge o brisa…
Una abraçada des del far.
onatge
Un penjoll que s’adiu molt amb el teu blog.
i…. dona lluna, onatge
mil gràcies pels teus mots plens de poesia!!
;***
*****
ho trobes, novesflors?
de fet, sí, és un penjoll que, ara mateix, s’adiu molt amb mi….
;o)