A vegades,
la vida es concentra en només un instant….
el centre de la galàxia
llavors, la resta esdevé fullaraca…
El batec del centre de la galàxia
A vegades,
la vida es concentra en només un instant….
el centre de la galàxia
llavors, la resta esdevé fullaraca…
Es com diu bé dius, hi ha instants que valen tota una vida, hi hi ha vides que no valen un instant… Sempre tenim un instant màgic que ens acompanya tota la vida… Una mirada, un somriure, una carícia, una posta de sol, una lluna…, un pessic de solitud, l’abraçada d’un silenci…, un…
Una abraçada des del far.
onatge
Subscric totalment el que dius, totalment.
talment un cúmul de petits instants, onatge,
des del teu far,….
una abraçada
******
per bé i per mal, novesflors,
oi?
;***
i llavors la vida esdevé màgica i intensa…
és bonic respirar fons en aquests instants fugaços…
et quedes ben carregada d’energia positiva…
feia temps que no passava per aquí… m’ha fet il·lusió retrobar-te!
petons!
A veure si podem compartir algun instant, deixa’t caure.
…fins que passen a formar part d’un passat bonic, mar,
llavors la vida esdevé una mica àrida….
m’encanta que em retrobis, em fa molta il·lusió retrobar-te
un petó ;*)
**********
Tu m’agrades, Fe, ;o)
(quin missatge més bonic, el teu, m’ha dibuixat un somriure al cor)
i encara que et confesso que alguna vegada et faig el salt en algun quiosc d’estació o d’aeroport, continues sent (a més) la meva llibretera: «Ver a una mujer» em va fer tremolar; l'»Olive Kitteridge» s’ha convertit en la meva millor amiga; «Maletes perdudes» em dona la ma i m’acompanya…..
Qualque tarda em deixo caure, promise
;***
Encara que em facis el salt, celebro que vagis llegint les meves propostes 🙂
Podries escriure el comentari de Ver a una mujer al meu blog, a veure si fem tremolar algú més!
Visca l’Olive i tota la vida de les maletes.