D’igual a igual, si us plau i gràcies.
(i aquí, si es vol, s’hi pot fer el gest aquell que fan els toreros de donar l’esquena al brau i marxar bo i arrossegant la capa…)
.
D’igual a igual, si us plau i gràcies.
(i aquí, si es vol, s’hi pot fer el gest aquell que fan els toreros de donar l’esquena al brau i marxar bo i arrossegant la capa…)
.
Llavors res de cops de puny?
Vols dir que hi ha normes? El que sí que s’ha de fer és saber frenar i rebaixar els ànims, que de vegades s’enfilen.
Ha, ha, ha… Molt torera et veig…
no, res de cops de puny, Pons….
tot i que un parell de bufetades ben donades a vegades rebaixen molt la tensió, eh?
D’igual a igual, XeXu, negociar-hi les diferències
i sí, Carme, guerrera estic!! i ooooolé!!
😉